Les pantalles entorpeixen l’aprenentatge? Cal tornar als llibres de text?
Les escoles sueques fan marxa enrere en l'ús de pantalles i tornen als llibres de text. Què en diuen els especialistes? La tecnologia pot dificultar l'aprenentatge d'algunes competències? El paper pot ser un suport més adequat per adquirir determinades habilitats?
El debat sobre els mètodes d'aprenentatge i educació és complex i està sovint d’actualitat. Fa només uns dies hem sabut que Catalunya se situa a la cua de l'estat espanyol en comprensió lectora a quart de primària, segons dades de l'últim estudi PIRLS. A l'estudi, Catalunya té una puntuació de 507 punts, i està per sota de la mitjana espanyola, que és de 521. Els resultats catalans, a més, han empitjorat respecte a l'estudi anterior, de fa cinc anys.
A Suècia, les dades de comprensió lectora dels alumnes estan per sobre de la mitjana europea i de la catalana, però han empitjorat respecte al 2016. I aquestes dades són precisament un dels motius que han fet prendre una decisió al Ministeri d’Educació suec: les escoles sueques fan marxa enrere en l'ús de pantalles i tornen als llibres de text. Es frena l'estratègia d'aprenentatge digital que l'any passat va presentar l'Agència Nacional d'Educació Escolar i aquest any es destinaran 60 milions d'euros perquè els alumnes tornin a tenir llibres de paper. L’objectiu, afirmen, és retornar el protagonisme als llibres.
Què en diuen els especialistes? Les pantalles tenen un paper negatiu, en l’aprenentatge de la lectura i la comprensió lectora? El paper ajuda a adquirir determinades competències? Estem retrocedint en alguns àmbits educatius, per culpa del mal ús dels dispositius electrònics?
Com més multimodal sigui l’aprenentatge, molt millor; com més llenguatges utilitzem, molt millor, i pensem amb llenguatges artístics. No ens limitem a fer un binomi pantalles versus llibres de text, sinó que cal pensar en diferents formats”, diu a RAC1.cat Anna Forés, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació, pedagoga i codirectora del Màster de Neuroeducació de la UB. “Les pantalles en si mateixes no són el dimoni, no són bones ni dolentes. Evidentment, quan comencem el procés lectoescriptor és molt millor fer servir com més sentits millors, i el paper té més avantatges que no pas una pantalla, però també cal fer servir altres sentits com el tàctil, per resseguir les lletres. La part artística sovint s’oblida i és fonamental per aprendre”, afegeix.
